18 de Desembre de 1942
-Ja fa mesos que no veig la llum del sol, a causa que no tinc permès sortir de la meva habitació, per evitar sorpreses i evitar que ningú em vegi. Des de fa 2 dies, amb prou feines provo mos, els rugits de la meva panxa s'escolten molt forta. Però avui he tingut un dia de sort, he hagut d'anar a bidons d'aigua, ja que des de fa una setmana, no surt aigua de les canonades, crec que per impagaments, ja que la pobresa, fa temps que ens afecta. Bé, anava jo pel carrer, evitant mirar a ningú, i anant el més rápid possible per evitar ser vista. Quan vaig anar a la font, no estava sola, més de 5 dones ja d'avançada edat, feien cua. Una, em va oferir un tros de pa, ja que tenia mala cara. Vaig dir que sí, ja que la gana m'obligava. En anar a la seva casa, hi havia gent, em vaig adonar, que eren militars Nazis i van estar apunt d'agafarme. Vaig ser rapida, el més que vaig poder, amagant-me en molts llocs, mentre dos d'aquests bastards em seguien. No em van veure, i vaig poder tornar sense llastimarme. Ara, el únic que tinc és, gana, i fred, molt de fred
